divendres, 12 d’abril del 2013

Gossos que es persegueixen la cua.



Autora: Núria Segismundo
           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva

         

L'entrada d'avui la dedicaré a un comportament força estès entre els gossos de companyia, el fet de perseguir-se la cua.
Les persones acostumen a veure aquest comportament com un joc de la seva mascota però no és així, normalment és un símptoma d'estrès i, en aquesta investigació fins i tot apunten a que pot ser quelcom més que això.

Tot i que deixo l'enllaç d'on ha sortit aquest article, vull comentar que jo el vaig trobar en una pàgina de Facebook, “Etología”, dedicada a la informació i difusió de temes relacionats amb el món animal. Pàgina que recomano a tots aquells que els hi agradi la naturalesa en general i els animals en particular

Espero que us resulti una lectura interessant!

LOS PERROS QUE SE PERSIGUEN LA COLA PUEDEN TENER UN TRASTORNO OBSESIVO

¿Por qué los perros se persiguen la cola? Es una escena habitual, pero tal vez no sea un juego simpático de nuestras mascotas. Una investigación de la universidad de Helsinki ha encontrado similitudes entre este comportamiento canino y los trastornos obsesivos-compulsivos (TOC) humanos.

Los científicos han observado 400 perros nacidos en Finlandia de las razas bull terrier, bull terrier miniatura, Staffordshire bull terrier y pastor alemán. Una parte de los ejemplares perseguía su cola a diario, otros lo hacían varias veces al mes y otros nunca lo habían hecho. Se ha detectado que los perros que actúan así habían tenido este u otros tics recurrentes desde edades tempranas y que, como ocurre en los seres humanos, también influyen la alimentación, las experiencias de la infancia y la genética.

Muchos de los perros que perseguían su cola también repetían otros gestos lamerse o morderse los costados, tumbarse repentinamente, perseguir sombras…), eran tímidos y se asustaban más con el ruido. El profesor Hannes Lohi, director de la investigación, explica que también es habitual que las personas con TOC incidan en varios comportamientos u otros trastornos como el autismo.

También es un acto más común entre los perros que fueron separados de su madre o que no recibieron un buen cuidado cuando eran cachorros. La frustración y el estrés, por tanto, son otros factores que determinan estos actos. En cambio, la cantidad de ejercicio que realiza el perro no parece tener ninguna conexión.

También han observado que los animales que consumen complementos de vitaminas y minerales con la comida perseguían su cola con menor frecuencia que el resto. La investigadora Katriina Tira dice que esta tendencia todavía no está probada, pero existen indicios similares en humanos con trastornos obsesivos.

Los genes también tienen un papel importante, según los investigadores. Algunas razas, como los pastores alemanes y los bull terrier, tienen una tendencia mayor que otras a intentar atrapar su cola.

La costumbre de perseguirse la cola no es un juego, sino algo que aparece espontáneamente en algunos ejemplares. Los perros y los humanos comparten entorno y estructura por razas, explica el profesor Lohi, que considera que este descubrimiento va a ayudar a conocer mejor las enfermedades psiquiátricas en el hombre.

Fuente: http://noticias.lainformacion.com/ciencia-y-tecnologia/los-perros-que-persiguen-su-cola-no-estan-jugando-pueden-tener-un-trastorno-obsesivo_XTam3mCjtebATQacw5jqG1/ 

dimarts, 2 d’abril del 2013

Agressivitat: “El meu gos és agressiu”



Autora: Núria Segismundo
           Responsable Delegació Takoda Maresme-Selva



És, potser, el pitjor que pot dir un propietari del seu gos, que és agressiu, jo mateixa ho vaig dir  de la meva gossa fa temps, amb preocupació, por, angoixa i moltes, moltes sensacions desagradables!

Amb el temps li he anat perdent la por a aquesta frase....
El teu gos és agressiu? Què vol dir això? Que des de que es desperta fins que se'n va a dormir no para d'amenaçar i mossegar a tothom?
Segur que no!
Quan preguntes una mica apareixen matisos: “El meu gos és agressiu amb els estranys, amb altres gossos, amb els homes, amb les dones, amb els nens amb patinet.....”
Bé, doncs llavors el teu gos no és agressiu, el teu gos té actituds agressives, que no és el mateix.
A partir d'aquí podem començar a treballar!

El primer que cal fer és descobrir d'on venen aquestes actituds, com s'han creat o què les ha provocat.
Això no és fàcil, si el gos és adoptat probablement sabem poca cosa del seu passat, tot i així, si un gos és agressiu amb els homes no costa gaire imaginar que el seu anterior propietari era un home i que no el tractava gaire bé.

Amb els gossos comprats o adoptats de cadells hem d'anar revisant tota la seva vida per trobar allò que no ha funcionat. Un cas molt típic és el cadell de poques setmanes que ha estat recuperat i criat amb biberó amb tot l'amor i dedicació per part del seu propietari, no li ha faltat mai de res i sempre se l'ha tractat bé.
Però quan creix no suporta els altres gossos i es posa com una fera quan un altre gos el vol saludar. El propietari no entén res, però si és un gos molt afectuós, és una meravella amb els nens de la casa i mai ensenya les dents a ningú!
Què li passa a aquest gos?
Doncs que no sap que és un gos!
Al separar-lo de petit de la seva mare i els seus germans se li va treure l'oportunitat de relacionar-se amb altres gossos i aprendre les seves normes socials, el resultat és un gos que no entén perquè aquests animals estranys, peluts i de quatre potes que es troba pel carrer se li acosten contínuament i li volen ensumar el cul. “Si us plau, que em deixin en pau d'una vegada!!!”

I així podem anar revisant cada cas i sempre acabarem trobant un motiu, una experiència, una circumstància que expliquen les actituds agressives del nostre gos i descobrim que la majoria de casos tenen un punt en comú: la por.

La por és el gran motor que acostuma a provocar casi totes les situacions agressives dels nostres gossos.

Sé que aquesta no és l'explicació que la gent acostuma a tenir al cap quan pensa en un gos agressiu, sé que circulen moltes teories sobre dominància, possessió..., com si els nostres gossos fossin els grans malvats de les pel·lícules d'acció que volen dominar al món!!
Però la realitat és que l'agressivitat està provocada per la por i la inseguretat en la majoria dels casos:
Gossos que tenen por dels humans, dels nens, dels altres gossos, d'aquests artefactes amb rodes que porten un nen a sobre i sembla que els vulguin atropellar... Hi ha molts motius en la nostre societat que poden fer por al nostre gos!

És molt dur anar pel món amb por, és molt difícil sortir al carrer si creus que hi ha coses o gent que et volen fer mal. Nosaltres no ho aguantaríem gaire temps abans de buscar consell professional o, simplement, trucar a la policia i, en canvi, moltes vegades obliguem al nostre gos a viure en aquesta situació durant molt de temps, potser anys...., potser durant tota la seva vida...

És per això que us demano que la propera vegada que veieu un gos amb actituds agressives, sigui el vostre o sigui el d'un altre propietari, us poseu en la seva pell i us pregunteu què és això que l'està atemorint fins al punt de pensar que cal lluitar per defensar la seva vida!